El principi societas delinquere senar potest, a partir del qual s'expressa que les organitzacions no tenen la capacitat per a delinquir, va quedar derogat a través de la EL 5/2010, que va projectar, tal com manifesta el legislador en l'Exposició de Motius, la necessitat de regular-la en resposta a ‘’els instruments jurídics internacionals que demanden una resposta penal clara per a les persones jurídiques’’.
Amb l'entrada en vigor d'aquesta regulació, i sense perjudici de la posterior modificació l'any 2015, el legislador estableix dues vies d'imputació per mitjà de les quals les persones jurídiques, sota uns certs requisits, seran penalment responsables pels actes duts a terme per persones físiques.
Així, les persones jurídiques seran responsables per via penal quan es doni algun dels següents suposats: a) quan els representants legals o aquells que estiguin autoritzats per a prendre decisions en nom de la persona jurídica o ostentin facultats d'organització i control, cometin un il·lícit penal, i sempre que ho facin en benefici directe o indirecte de la mateixa o b) les il·lícites comeses per les persones que es trobin sota la supervisió, vigilància i control de les persones físiques esmentades anteriorment i aquelles hagin incomplert greument els seus deures.
No obstant això, a partir de l'any 2015, el legislador va permetre a aquelles organitzacions que, en un correcte context de prevenció del risc penal i adopció d'un conjunt d'accions encaminades al compliment normatiu, poguessin evitar la responsabilitat penal.
En concordança amb l'anterior, per a poder edificar una correcta cultura de compliment normatiu en l'empresa, és necessari que sigui aquesta mateixa qui estableixi una sèrie de mesures dirigides a l'observança i respecte de les normes.
Entre altres elements, una de les claus essencials per a poder desenvolupar aquest respecte cap a les normes és l'activitat de recerca interna, entesa aquesta com l'esbrinament de les situacions irregulars que poguessin materialitzar-se en el si empresarial i que comportin un incompliment normatiu.
Si bé la recerca interna no és un element que s'esmenti en el propi Codi Penal, adquireix especial rellevància fins a dues ocasions; en primer lloc, per a reforçar els requisits dels models d'organització i gestió esmentats en l'article 31 bis 5, i, en segon lloc, pel que fa a les circumstàncies atenuants de l'article 31 quater, perquè en un eventual procés penal, l'aplicació d'alguna d'aquestes circumstàncies requerirà ineludiblement l'activitat investigadora per part de la persona jurídica.
Addicionalment és necessari esmentar que les recerques internes no únicament han de ser reactives, això és, en l'hipotètic cas que alguna de les persones esmentades en les vies d'imputació cometi un il·lícit penal, i per tant, l'empresa hagi de procedir a la indagació d'aquests fets; sinó que podran ostentar un caràcter preventiu, de manera que es constati l'efectiu compliment del programa normatiu corresponent i l'entitat tingui l'oportunitat de conèixer, en grau més alt, com s'exerceixen tots els processos productius en la seva seu.
Però de l'anterior, i sense perjudici que, tant l'article 20.3 de l'Estatut dels Treballadors com la recent Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre les infraccions normatives i de lluita contra la corrupció, deleguin en l'empresari o en l'òrgan directiu la competència de recerca, ha de tenir-se present que l'activitat de supervisió i control comportarà, inevitablement, una constant col·lisió amb els drets fonamentals dels treballadors o persones involucrades, especialment pel que fa al dret a la intimitat.
És per això recomanable que l'entitat disposi d'aquells mitjans necessaris per a evitar que, en el desenvolupament d'una recerca, qualsevol dels drets en risc pugui sofrir una vulneració i derivar, conseqüentment, en una situació irremeiable.
En aquest sentit, adopten gran significació dos instruments concrets; en primer lloc, la posada a la disposició d'un Canal Ètic a partir del qual pugui denunciar-se qualsevol infracció o irregularitat que es constati dins del si empresarial, així com aquelles altres comunicacions o suggeriments que les persones involucrades en aquesta poguessin tenir respecte de la persona jurídica.
El fet que l'empresa disposi d'un Canal Ètic, no sols garanteix la possibilitat de conèixer fàcilment fets que d'una altra manera pogués comportar dificultats, en tenir l'oportunitat que siguin altres persones les que li facilitin aquesta informació, sinó que, a més, permet garantir la protecció d'uns certs principis, com ara l'anonimat.
En segon lloc, la tinença d'una Política de Gestió del Canal Ètic en el qual s'estableixi el funcionament del Canal i els principis bàsics del procediment investigador projecta major seguretat en el seu desenvolupament i evita la vulneració dels drets fonamentals de les persones involucrades.
En aquesta línia, ha de tenir-se en compte que la recerca interna és un procediment de caràcter privat, i com s'esmentava anteriorment, el seu desenvolupament sense unes bases normatives podria comportar danys irreparables.
Per això, disposar d'una normativa que garanteixi uns certs principis (com el respecte als drets fonamentals, la confidencialitat i discreció, l'objectivitat i imparcialitat, entre altres) permet que l'empresa, a més de tenir l'oportunitat d'esbrinar els fets i imposar les mesures que consideri oportunes per a evitar o mitigar els riscos penals, no vulneri cap dret fonamental ni corri el perill de veure frustrats els resultats de la seva recerca.
16 Julio 2024
